En la teràpia individual, pacient i psicoterapeuta treballem conjuntament per entendre i resoldre el patiment i/o el conflicte que ha motivat la demanda d'ajuda. És en un entorn de privacitat, confiança i comprensió on es poden abordar les pors i temors que dur sovint a una persona sola a no poder sortir-se'n.

El procés de psicoteràpia sol iniciar-se quan hi ha aquesta demanda d’ajuda que sorgeix d’un patiment emocional. Aquest patiment pot fer-se evident a partir d’un fet vital puntual, una defunció, un trencament d’una relació de parella, qualsevol pèrdua o fet que aparentment pugui semblar més trivial o irrellevant, o la dificultat per fer un trencament o un tancament.

També pot sorgir la necessitat d'una psicoteràpia a partir de la necessitat de creixement, de satisfer certa insatisfacció vital o d'aprofundir en l'autoconeixement.

Sovint sol anar barrejat amb certa sensació d'un mal maneig de les mateixes emocions.

I per tant, estar indicat un procés de psicoteràpia quan hi situacions de crisi personal, de canvi, inseguretat, desorientació, por, estrès, ansietat, pànics, falta del sentit de la vida, pena i tristesa, depressió, dol, insatisfacció, etc.

Tot el procés, inici, desenvolupament i finalització, parteix del mutu acord, com una experiència compartida, on l'acompanyament i la comprensió suposen pel pacient una nova experiència relacional on el vincle terapèutic és fonamental per promoure la millora i el creixement a través de la comprensió de tot el món emocional del pacient.